miratge

Tan efímer com el batec d’unes ales, unes ales que han vençut la timidesa i s’apropen cautelosament al mantell blanc, delicat, sobre el qual reposen milers de pètals, la part més dèbil d’una flor.

Atrapats entre mantells, com un miratge entre cel i terra, els reflexos cobren vida i tenyeixen de color l’atmosfera. La llum s’escola i traça noves ombres que s’apoderen de l’espai.