El fènix arriba en un paratge desolat i abandonat. Allí mor i es consumeix lentament en un foc que il·lumina la nit. Poc després, reneix de les cendres i alça, lentament i progressiva, el vol.
La representació d’aquest bell procés queda plasmada a partir d’una sèrie de sinuoses disposicions geomètriques, elaborades únicament amb cintes de cotó tensades i autoil·luminades amb llum negra.
L’espectador, que en resulta partícip, pot transitar i perdre’s entre les pròpies ales de l’ocell.